Si voleu accedir a una selecció de llibres classificats per etapes (infantil, primària i secundària) cliqueu aquí.
Bon estiu i llegiu!!!
El personatge del mes de maig
L’Alan Cebrián ha endevinat el personatge del mes de maig i ha guanyat un llibre magnífic. Perquè qui, sinó en Gandalf és un mag poderós, té poders per anar i venir, aparèixer i desaparèixer, i altres cosetes espectacular per l’estil. I ja sabem que qualsevol mag com el d’Oz o Petrosílius, l’amic de Setcoltells, si s’hi esforcés, podria usar els seus poders per a això. Ara bé, és de la mateixa opinió que la fada Blancanegra quan diu que els poders màgics es poden fer servir de moltes maneres: per fer el fatxenda i llavors ràpidament pots provocar la maldat, o per fer el bé i llavors has de negligir el protagonisme per fer que d’altres, com en Bilbo Baggins, s’emportin el mèrit. Ell es limita a preveure i protegir, a impulsar el coratge dels febles i a posar fre a l’ambició dels poderosos, perquè el seu bé més preuat no és l’espasa, sinó la saviesa.
Enhorabona, Alan!
100 anys de Roald Dahl
La xarxa de biblioteques públiques de Sabadell ha publicat aquesta guia de lectura de Roald Dahl per commemorar el centenari del naixement d’aquest autor meravellós.
Feu-hi un cop d’ull!
El personatge del mes d’abril
El mes d’abril ningú va endevinar que el padrí de la Maria i l’oncle d’en Trencanous és en Drosselmeier. Potser perquè crèieu que un home normal no pot ser l’oncle d’un estri de fusta, però anàveu molt equivocats. Per ventura Geppetto no és el pare de Pinotxo? A veure, us ajudaré a lligar caps: el seu ofici és el de rellotger, això vol dir que té bones manetes per a les rodetes i engranatges, i que tant pot arreglar rellotges de paret com fabricar enginys autòmats que semblin dotats de vida pròpia com per art de màgia. I parlant de màgia i de prodigis, la família reconeix sense embuts que ningú sap explicar contes meravellosos de príceps i princeses, de bruixes i encanteris, tan bé com ell. A vegades, fins i tot temem que ompli el cap de la canalla de fantasies increïbles. Ara bé, ell sap molt millors que ningú com n’és d’important continuar explicant meravelles als infants, perquè els prodigis no morin i el destí de la seva família s’acompleixi. És per això que es dedica a fer-ne i explicar-ne.
Doncs apa, que ara toca endevinar el personatge del mes de maig!
El personatge del mes de març
El Pau Núñez ha encertat que el personatge del mes de març és la Dorothy perquè quan va ser davant del gran màgic d’Oz es va presentar com a menuda i feble perquè estava ben bocabadada davant de tanta magnificència i tanta meravella. Ara bé, els seus companys de viatge no creuen pas que sigui feble, en tot cas menuda i prou. Té una dèria: ha de tornar a casa dels seus oncles de Kansas, però ara per ara li ha tocat anar a parar al mera
vellós país d’Oz, on, sense voler, ha causat la mort de la bruixa de l’Est i ha fos la bruixa de l’Oest. Ella no els volia cap mal, només volia tornar a casa i fer el que pugués pels amics que ha anat trobant pel camí. I ha estat un camí ben curull d’aventures insospitades, de personatges estranys que tan aviat podien ser extraordinàriament malvats com extraordinàriament generosos. I sempre molt més savis que ella mateixa, que ni tan sols sabia que amb les seves sabates d’argent hauria pogut tornar a casa en un tres i no res.
El premi ha estat un llibre extraordinari: La porta dels tres panys, de la Sònia Fernández-Vidal. Enhorabona, Pau!
El personatge del mes de febrer
La Mònica Barba ha endevinat que la caputxeta vermella… és molt petita i, per tant, no sap gran cosa. Per no saber, no sap ni el seu nom, perquè sempre l’anomenen pel color dels vestits que li fa l’àvia. Li agrada molt, l’àvia, i li agrada anar vestida diferent de les altres nenes. De fet, totes les coses que són diferents de les de cada dia l’atreuen: li agrada el bosc quan és ple de flors, li agrada de trobar algú que l’orienti a l’hora de fer drecera, li agrada observar si les coses canvien, com per exemple, si a algú li creixen els ulls, les orelles o la boca. Totes aquestes novetats li criden l’atenció. A tots els infants els passa el mateix i ella no és més que una nena… a qui no agrada gaire seguir els consells de la mare!
El premi per encertar el personatge del mes de febrer ha estat un llibre meravellós: Hackiko, el gos que esperava, escrit pel terrassenc Lluís Prats. Enhorabona Mònica!
El personatge del mes de gener
La Nerea Toro és la guanyadora del personatge del mes de gener: ha estat la primera a dir que en Buck, el gos protagonista de La crida del bosc, de Jack London, va néixer en una casa bona i allí hauria viscut per sempre, ben alimentat i afalagat, si no hagués canviat d’amo. La gent de ciutat es pensa que els gossos són mesells i fidels i civilitzats com ells, i bons per fer-los moixaines i compartir jocs amb els seus cadells. No saben que, nord enllà,
els homes que viuen al bosc, són cruels i despietats. Ho ha experimentat en pròpia pell. Ha hagut de treballar molt durament per tal de malaguanyar-se un os escadusser, i de totes les bèsties que ha conegut, la pitjor és l’home. Prefereix viure entre llops, astuts i lleials, que acatar la llei del bastó i la garrotada, l’única que es pot aprendre dels buscadors d’or. Diuen dels qui són com ell, sobretot després de la seva fugida, que malgrat haver estat domesticats, els gossos conserven l’instint del llop salvatge. Ell diria el mateix dels homes. Els seus vestits i enginys no són més que la disfressa que amaga els seus instints de bèstia. Llevat, naturalment, de l’única persona que ha adorat: Thornton. Però ell no tornarà.
El premi que ha guanyat la Nerea és un llibre fantàstic: L’últim animal salvatge, de Piers Torday, que us recomanem molt i molt.
