Dia Mundial de la Poesia

NO EM DESPULLEU

Abans

que el gran compàs no em paralitzi

amb la geometria de la mort

no em despulleu.

No em despulleu del temps

ni d’aquells mots

que, fins gebrats, jo feia càlids.

Sé que el meu cant

avui

no arribarà

ni a les òrbites baixes

i el món em pesarà. Tant és.

Deixeu-me.

Deixeu-me el formigueig

d’aquest cap ple de festa

i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca,

calç apagada, encesa, poca cosa,

no, res,

amb els peus nus.

Sé caminar descalça. I més.

I encara sé:

només el que s’esborra

té importància.

Felícia Fuster (Barcelona, 1921-París, 2012) Obra poètica, 2010 [«Nusos de sorra», Aquelles cordes del vent, 1987]

La pàgina 99 en el Dia Internacional de les Biblioteques

La commemoració del 24 d’octubre, Dia Internacional de les Biblioteques, és una oportunitat per recordar que l’any 1992 l’Adaggio d’Albinoni va omplir l’espai destruït per les bombes de la Biblioteca Nacional de Sarajevo quan el violoncel·lista Vedran Smailović va interpretar-lo, com una bella protesta, en aquell edifici devastat.

El Dia Internacional de les Biblioteques és, també, l’excusa per visitar-ne alguna, perquè segur que hi trobarem alguna cosa especial i, si això no ens és possible, sempre podem compartir una ressenya sobre algun dels nostres llibres per inspirar a algú a endinsar-se en aquest univers de paper. Això darrer ho fem amb una activitat francament interessant: Pàgina 99.

Canvi climàtic (Selina Ye, 1r d’ESO)

 

 

 

 

 

Els pols es desfan,

els hiverns com fogueres,

esperant el verd.

 

 

Aigua tan bruta,

plàstics sense recollir,

al planeta gris.

 

 

Si seguim tirant

brossa sense tenir cor,

l’esperança mor.

 

 

Boscos de flames.

Floreix el plor de la nit,

llàgrimes dels pins.

 

 

Foc a l’interior.

Fora la natura que

a poc a poc mor.

 

 

Economia

no són els diners, són les

vides dels arbres.

 

 

Molt de fum negre.

La mirada perduda

al bell cel tapat.

 

 

Prou combustibles.

Aliança amb plantes

per un món millor.

 

 

Parem d’embrutar.

Deixem que passi el verd per

fer el seu treball.

 

 

Un món sense tu

No seria pas un món,

naturalesa.

 

Haikús (Chloé Hernández, 1r d’ESO)

 

 

 

 

El cel era blau,

els humans van arribar

i ara gris es fa.

 

 

Els arbres vida,

els tallen per fer paper.

I així els maten.

 

 

Molt plàstic gasten,

i després ens queixem

i morts estarem.

 

 

Per llençar plàstic,

el planeta estem matant

i manipulant.

 

 

Àguiles volant,

pels carrers de la Terra

fins que mors estan.

 

 

Aigua hi havia,

als oceans, rius i mars.

Tota l’hem gastat.

 

 

Boscos verdosos,

uns incendis enormes

negres s’han tornat.

 

 

Molt gel al Pol Nord,

amb calor tot s’ha desfet

i líquid està.

 

 

No ens queda res,

si no ens mobilitzem,

h’hora ens morirem.

 

 

Dels cotxes surt fum,

molt contaminant i gris

que ens pot matar.