Club de lectura: El quadre de Monet

 

Per a nosaltres, el llibre ha estat bastant interessant, però a estones la trama era molt lenta, t’ho explicava molt pausadament. Tot i que volies continuar llegint per a saber com continuava.

També, era biogràfica, explicava el passat de la Renata i tot el que li hagués agradat fer.

A més a més, la història era d’intriga, ja que no sabies si li traurien la casa.

L’evolució de com és un personatge, i com és la relació amb la resta d’ells, és progressiva i expressiva.

Es bassa en una cosa ten simple com viure a una casa, o no viure-hi. Una cosa quotidiana, que pot passar a no ser-ho.

Mònica Vico, Esther Ardanaz i Mireia Ventosa

 

 -A alguns membres del grup no els ha acabat d’agradar, ja que trobaven que era massa repetitiu i avorrit. A més a més, troben que es pot predeir ben fàcil el que passarà.

A uns altres components del grup, ens ha agradat ja que ens ha semblat una història creativa, interessant i que aquest tema és un problema que li pot passar a qualsevol persona. No directament tal i com està en el llibre, però si pot passar per una crisi econòmica i per un desausi.

-En general a els components del grup ens ha semblat un conte ni bo ni dolent una novel·la realista.

Júlia Soriano, Arnau Seldas, Lluna Moreno, Alen Torres.

 

És un llibre molt entretingut, per nens de 8 a 14 anys, es un llibre fàcil d’entendre ja que la lingüística d’aquest llibre no és molt avançada i es pot assimilar bastant fàcil.

És un llibre amb molta intriga, ja que fins al final no saps com acabarà.

Encara que haguem posat que els poden llegir els nens de 8 anys és més interessant i enriquidor per un nen de 13-14 anys.

Argument:

Una noia que s’anomena Martina viu davant d’una senyora que s’anomena Antonella, doncs aquella senyora és una modista que coneix a un pintor molt famós que li regala un quadre i li regala la casa on ella viu.

L’amic del seu marit que ja era mort tenia les escriptures per confirmar que la casa era de la senyora Antonella. La Martina juntament amb la seva tieta i amb el seu germà, van a buscar a la Rebeca, perquè els hi digui ón están les escriptures i la senyora Antonella recuperi la seva casa.

Hi ha gent com el nebot de la senyora Antonella , que encara que no tingui la raó vol aconseguir les coses per les bones o bé per les dolentes.

Ferran Escribano, Valeria Parra, Saül Gijon, Nora Martínez, Oriol Esteve.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s