El càstig (Júlia Prat, 3r d’ESO)

Es va despertar. Podia olorar l’essència a residus millor que mai. La seva cambra estava immersa en un flaire insuportable. Com sempre va sortir de casa. Avançava ferm, sense aturar-se. El cel era gris i una tènue llum del sol primaveral anava traient el cap des de l’horitzó. Va mirar al voltant i va observar les grans torres industrials i els edificis que estaven ara submergits en una boira espessa. Podria veure com encara emanava fum de les xemeneies de les fàbriques, les quals escalfaven i enfosquien l’atmosfera. Després va contemplar els poc metres de la pobra vegetació ofegada per l’aigua que encara quedava i que podia observar al costat del seu camí. A mesura que avançava començava a sentir irritació als ulls, i aquets li ploraven.

Va seguir caminant, mentre els seus ulls gastats seguien acumulant imatges d’aquell ambient carregat. El món tenia tot un panorama, era el país de les últimes coses, un orbe envoltat de foscor.

Ara creuava pel riu, un torrent que portava aigua bruta amb tons negres, verdosos i ocres, amb ruïnes d’edificis que alguna vegada van albergar vida al seu interior, ara allotjades al fons d’aquell corrent que es tenyia dels mil colors dels plàstics que suraven a la seva superfície. Pel seu nas penetraven els olors metàl·lics, una estranya barreja de fem i cendres, fent que poc a poc se li fes més complicat respirar.

Es va passar una mà pels seus cabells grisos amb tonalitats blanques, i va poder comprovar com uns quants se’n desprenien entre els seus dits i s’esvaïen com si fossin farina.

En aquest moment, dues llàgrimes blaves amb olor de químics van relliscar per les seves galtes. Encara se’n recordava de com, quan era petit, el cel era blau, com la llum del sol era tan potent que il·luminava tots els racons de la ciutat, com es despertava amb el cant dels ocells cada matí i com podia passejar sense que els seus ulls s’envermellissin i el seu cor es trenqués. “Suposo que això és el que passa quan no es canvia quan es pot” es va dir a si mateix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s